Lluís Garcia Petit.

Lluís Garcia Petit.

Director general de l'Institut del Patrimoni Cultural Immaterial (IPACIM)

Tribuna


27/4/2017

Sant Jordi i el Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat 

Imatge d'una parada el dia de Sant Jordi





Aquests dies s’ha parlat molt de la candidatura de Sant Jordi a “patrimoni cultural immaterial de la humanitat” i tinc la sensació que, tal com sembla que es planteja, podria arribar a ser contraproduent per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. Dic això, una mica provocativament, a partir de la informació que han transmès els mitjans de comunicació i amb l’ànim de contribuir a una reflexió col·lectiva que em sembla cada cop més necessària i urgent. La notícia ha estat àmpliament recollida pels mitjans de comunicació, malgrat que el conseller Santi Vila ja l’havia avançat fa un any (http://bit.ly/2pVRPab), que la Comissió de Cultura del Congrés de Diputats hi va donar suport el desembre passat (http://bit.ly/2q6j3u4) i que la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya també hi va donar suport el març d’aquest any (http://bit.ly/2pcsX00). Segurament la polèmica política generada per l’assistència de la vicepresidenta del Govern espanyol i del vicepresident del Govern català a l’acte d’anunci formal de la candidatura, ha contribuit a magnificar una notícia que d’aquesta manera ens duu a dues constatacions. La primera és que hi ha un intent d’utilització política d’un fet que hauria de ser essencialment cultural i la segona és que aquest intent ha contribuït a donar visibilitat a la iniciativa.

Les resolucions de les dues cambres legislatives van ser promogudes per Ciutadans i insten els respectius governs a donar suport a les iniciatives que sorgeixin per inscriure la festa de Sant Jordi a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. En canvi, la candidatura que s’ha anunciat formalment és promoguda per la Cambra del Llibre de Catalunya i, segons alguns mitjans, també pel Gremi de Floristes i Floricultors, és a dir, els sectors econòmics implicats en la venda de llibres i de roses. Que una candidatura sigui utilitzada políticament no és un problema en si i és evident que el patrimoni, pel seu interès social general, depèn en bona mesura de les polítiques que apliquin els governs. El problema pot sorgir quan aquesta utilització es fa des de la despreocupació pel patrimoni i forçant amb finalitats polítiques la patrimonialització de determinats elements. En aquest sentit, crida l’atenció el text del Parlament en què dóna “suport a totes les iniciatives per a declarar la festa de Sant Jordi patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO”; en primer lloc perquè en realitat no és la UNESCO qui pren aquestes decisions, sinó el Comitè Intergovernamental de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial; en segon lloc perquè no és el Comitè qui decideix si una cosa és patrimoni cultural immaterial (PCI), sinó la població directament implicada; i en tercer lloc perquè el Comitè no atorga un títol sinó que decideix sobre la inscripció d’una pràctica en una llista d’abast internacional. El problema no és d’expressió lingüística de la resolució, sinó del desconeixement que reflecteix sobre el que és la Convenció, l’instrument internacional que ha de servir per protegir tot aquest patrimoni del qual es propugna que Sant Jordi forma part.

"la UNESCO demana que la població que manté viu aquell PCI s’impliqui directament en la candidatura" 

Tampoc és dolent que el patrimoni pugui aportar beneficis econòmics, ben al contrari. De fet, la pròpia Convenció ho contempla i ho encoratja, sempre que això es faci en un marc de desenvolupament sostenible. Es tracta que no s’arribi a una mercantilització que acabi posant en perill l’element en qüestió i aquí la UNESCO demana garanties concretes de com s’evitarà aquest perill. I es tracta, encara més, d’evitar la “patrimonialització” promoguda amb finalitat purament econòmica, encara que es pinti de colors culturals. Per això la UNESCO demana que la població que manté viu aquell PCI s’impliqui directament en la candidatura, hi doni el seu consentiment, participi en la gestió de l’element i sigui la principal beneficiària dels guanys econòmics que se’n puguin derivar. Malauradament, en casos en què la comunitat directament implicada és pràcticament tota la població, com pot ser Sant Jordi, les institucions públiques poden tenir la temptació d’erigir-se en representants d’aquesta comunitat patrimonial i de convertir aquest patrimoni en una peça més del joc polític.

En cada reunió del Comitè Intergovernamental es reprodueix, en algun moment, el debat entre els partidaris de ser fidels a l’esperit de la Convenció i els més proclius a facilitar interpretacions del text que promouen els interessos polítics o econòmics. Tothom és conscient que s’han aprovat algunes inscripcions, com “la dieta mediterrània”, “l’àpat gastronòmic dels francesos” o “la idea i pràctica d’organitzar interessos compartits en cooperatives”, sobre les quals hi havia molts dubtes que complissin els requisits establerts. Aquestes decisions donen arguments als sectors contraris a la Convenció —tant als que en destaquen els defectes des d’una perspectiva científica, com als que voldrien disposar del patrimoni com un producte comercial més— i per tant dificulten l’aplicació del que continua sent el millor instrument de què disposem per preservar aquest patrimoni.

La candidatura de Sant Jordi gaudeix d’un bon suport econòmic i polític, però haurà de demostrar també que compleix els cinc requisits que es demanen. Serà especialment rellevant la justificació de com ha participat la comunitat en l’elaboració de l’expedient i com ha donat el seu consentiment a la presentació de la candidatura, així com l’explicació de les mesures que s’hagin pres per evitar que la viabilitat de l’element es vegi amenaçada per conseqüències involuntàries de la inscripció (mercantilització excessiva, pèrdua d’identitat...). També caldrà explicar bé en què consisteix la celebració a Catalunya i evitar que es confongui amb el Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’Autor establert per la UNESCO l’any 1995. Finalment, seria desitjable que els legítims interessos econòmics i polítics no acabin privilegiant aquesta candidatura en detriment d’altres elements més necessitats de difusió i promoció. No tinc gaires dubtes que Sant Jordi forma part del nostre patrimoni cultural immaterial, però em sabria molt de greu que es convertís en una candidatura que ha de reeixir gràcies a les pressions polítiques i econòmiques en comptes de pel compliment rigorós, en la forma i en el fons, dels requisits establerts per la Convenció.
 


Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: