Reportatges


20/4/2017

Nova vida a les caramelles de Pasqua d’Eivissa

Esquadra de caramelles de la Mare de Déu (Fotografia de la web de la Colla Can Bonet).

etiqueta Caramelles, Eivissa, Pasqua





Des del Diumenge de Resurrecció, 16 d'abril, fins al dissabte 29 d'abril, 6 esglésies d'Eivissa hauran acollit cants de caramelles, una tradició que es creu que es podria deure a la influència àrab, ja que pel tipus d'estructura musical el cant, que cada dos versos es fa un redoblat, seria d'origen magrebí, tal com s'exposa a la pàgina web de la Colla Can Bonet. Així doncs, si bé per temàtica, les lletres fan referència tant al naixement com a la mort i resurrecció de Jesús, tal com passa amb les caramelles o goigs catalans, musicalment no es pot dir que comparteixin origen, atès que com s'indica a la web el redoblat és anterior a l'arribada dels catalans.

Així doncs, les caramelles relaten tant el naixement de Jesús, com la seva mort i resurrecció, de manera que es canten per la missa de Matines de Nadal, és a dir, la missa del Gall al Principat, i durant el diumenge de resurrecció. La seva formació també difereix de les caramelles de Catalunya, ja que es canten amb formacions de tres i dins de les esglésies. El recitat dels versos s'acompanya amb instrumentació pròpia del camp eivissenc: la flaüta, les castanyoles, l'espasí i el tambor.

Hi ha quasi unanimitat que el que avui en dia es coneix com a les caramelles de Pasqua té una correspondència directa amb la publicació per part del cronista i historiador local eivissenc, Isidor Macabich, de les lletres de diversos cants al Diario de Ibiza l'any 1930. Si bé s'han trobat quatre versions de caramelles de Pasqua, Macabich va fixar aquests tipus de caramelles.

Evolució de les caramelles de Pasqua

Segons reconeix el diccionari de Joan Coromines, la primera referència de les caramelles apareix documentada el segle XIII. Pel que fa a les caramelles de Pasqua, sempre han estat molt lligades a les classes baixes d'Eivissa, amb una tradició que s'estronca amb la Guerra Civil, tot i que hi ha una primera recuperació entre els anys 50 i 60.

Gràcies a grups com els Xacoters de sa Torre, esquadra de caramellers que es dedica especialment a interpretar les caramelles de Pasqua, aquest cant viu una segona vida a l'illa. El grup va enregistrar un CD i enguany celebren cinc de les sis actuacions que es duran a terme fins al dissabte 29 d'abril.

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: