Pere Baltà

Pere Baltà

Escriptor i periodista. Estudiós de la cultura popular. President de la Fundació Paco Candel

Tribuna


11/4/2017

La lluita compartida de les associacions per a superar els temps de silenci

Façana del Casino l'Aliança del Poble Nou


Joan Surroca







La cloenda de la campanya Lluites Compartides d’Omnium Cultural emplenà el teatre de l’Aliança del Poble Nou, tot fent memòria de les rebel·lions socials amb  l’horitzó col·lectiu de la democràcia, quan les reivindicacions eren expressades en el carrer, encarant-se amb els grisos, mentre la policia social fotografiava des dels terrats per passar comptes amb els líders de cada manifestació. En algun moment vaig sentir el pessigolleig de l’esgarrifança, recordant les situacions que molts dels presents vàrem viure en aquelles lluites compartides per les llibertats democràtiques. Les emocions fluïen abastament per la platea, les llotges i l’amfiteatre del magnífica sala de l’Aliança.

 Vaig buscar entre el públic les cares d’antics directius de l’ateneu que ens acollia i vaig ser incapaç de localitzar-los; conec força socis i directius d’aquesta centenària institució de la cultura popular. El seu quadre escènic m’estrenà dues obres de teatre, en una d’elles, precisament, plantejava la resistència en el si dels ateneus i casinos populars per salvar la cultura. La “lluita” en el sí de la pròpia Aliança, la vaig fer explicar a qui la va presidir durant més d’un quart de segle, en el meu llibre “L’altra resistència”.  M’hagués agradat trobar-me amb Joan Surroca o algun dels seus companys de junta pels que sento una gran estima. Però sobretot m’hagués agradat veure pujar algun d’ells a l’escenari, quan ho va fer una minoria representativa dels herois anònims de les lluites compartides.

Només tracto de reflexionar sobre un exercici de memòria encertadament promogut per l’Omnium Cultural, sumant a la històrica resistència cultural de l’entitat les rebel·lions socials contra la dictadura i, ja en democràcia, contra els perjudicis que aquesta generà. Nascut inicialment de la burgesia catalanista, l’Òmnium busca amb encert el suport dels sectors socials populars. Però s’ha de vigilar amb certs oblits, com esmentar el gran paper que jugà el Teatre Lliure, oblidant que Lluís Pascual i Fabià Puigserver  van fer el primer experiment d’aquella magnífica iniciativa escènica en el marc d’ aquest gran ateneu del Poble Nou. Tampoc es pot passar  de llarg per l’enorme aportació que va fer el teatre d’aficionats a la normalització en aquest àmbit, mantenint viva la dramatúrgia dels nostres clàssics i sent pedrera d’una gran majoria de les actrius i els autors que ara són orgull de l’escena catalana. Val a dir que aquesta puntualització no pot afectar la professionalitat amb que es va saber conduir l’esdeveniment, molt ben escenificat per cert.

El detallat inventari de lluites compartides, com s’aprecià a l’Aliança, no contempla la lluita en somort de milers d’associacions socioculturals que van sobreviure a la dictadura, convertides en insòlits espais de llibertat, acollint el teatre en català, l’excursionisme que conservà tradicions, les denominacions dels indrets i l’amor a la natura, els cineclubs que promovien els debats en clau democràtica visionant els films censurats, les tertúlies sobre temes d’actualitat que donaven veu a la minoria intel·lectual que no tenia altres tribunes on expressar-se... També foren el cau del jovent inquiet que buscava referents democràtics per començar a preparar el dia en que es conquerissin les llibertats, com ho va fer l’escoltisme, que si que fou justament reconegut. Va ser tan important aquesta tasca de les associacions  que, al mateix temps que promovia l’entrada als ajuntaments de regidors democràtics, moviment  que s’escampà arreu de Catalunya, van ser escola de la gran majoria de dirigents de la primera fornada de la conquerida democràcia.

Es cert que s’homenatjà els moviments veïnals. Vaig participar intensament en aquesta lluita, tant que vam omplir les portades dels diaris amb les vint-i-cinc mil persones que van treure al carrer els regidors democràtics del Prat, fent un autèntic pols que vam guanyar a l’estat, que volia desviar un riu extremament contaminat i ens tirava sobre la ciutat una nova pista de l’aeroport. Precisament l’experiència personal em fa dir que les associacions de veïns eren hereves de l’associacionisme tradicional de Catalunya. Una altra cosa va ser quan alguna facció política es va adonar de que podien ser útils al seu propi front. La influenciada historiografia d’aquell moment discriminà en el seu favor la crònica d’aquesta història. La lluita unitària per Catalunya que tan encertadament s’ha plantejat en aquest moment de decisions transcendentals no hauria d’oblidar que, sense les seves associacions culturals, Catalunya no seria el que és i, sobretot, que no es tracta d’unes quantes excepcions que podrien confirmar no sabem quina regla, sinó de milers d’entitats que, des de la Generalitat recobrada, van ser censades com un a realitat sense parangó. Entre elles, 428 ateneus com l’Aliança del Poble Nou. No es té coneixement d’ una xarxa tan espectacular d’equipaments fets pel propi poble. Sense aquesta multitud d’entitats, la UNESCO no hagués reconegut l’Ens de l’Associacionisme Cultural que les representa en el si de la Comissió del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Un cas insòlit tenint en compta l’oposició sistemàtica de l’estat espanyol a que Catalunya sigui present amb veu pròpia a la UNESCO.

Sortíem de l’Aliança -amb Julio Baños, company del patronat de la Fundació Candel- contagiats de l’entusiasme col·lectiu i del carisma de Jordi Cuixart, president de l’Omnium, que havia esmentat el “Catalunya un sol poble”  una vegada més. Les intervencions musicals que havien amenitzat l’acte m’havien tornat el record de Joan Surroca, l’incombustible dirigent de l’Aliança encara actiu, quan em recordava els problemes amb la censura i la policia per les cançons dels Raimon i Lluís Llach i em vaig imaginar la seva descripció de les rotllanes sardanistes a la tradicional ballada a la placeta de la Rambla del Poble Nou, davant mateix de l’Aliança, rememorant l’aportació sardanista a una altra lluita compartida per les llibertats nacionals. Em vaig sentir compensat pel líder del grup gracienc de rumba catalana explicant que al seu avi sempre deia que la poli franquista el bufetejava dues vegades, una per gitano i una altra per català. I vaig marxar content i agraït, potser nostàlgic de la veu de Núria Feliu cantant allò de... I el meu novio / que era solista / de l’Aliança del Poble Nou... Només havia mancat en aquella magnífica cloenda de les Lluites Compartides, situar-la en el context del marc que l’acollia. Perquè és ben veritat que el Poble Nou va ser la Manchester catalana, però també territori de llibertaris i de burgesos il·lustrats  on van néixer la Flor de Maig, el Centre Mural, Pau i justícia, l’Ateneu Colon, l’Artesana..., multitud d’ ateneus i cooperatives que  són història d’una extraordinària tradició associativa, sovint oblidada injustament.


Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: