Pere Baltà

Pere Baltà

Escriptor i periodista. Estudiós de la cultura popular. President de la Fundació Paco Candel

Tribuna


6/4/2017

El dia que van entrar els Nacionals a Caldes de Montbui



Presentació del llibre "El Centre Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui. Ateneu de llibertat, cultura i país"





etiqueta ateneus, Centre Democràtic i Progressista de Cald






La presentació del llibre “El Centre Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui” d’Amàlia Bosch i Datzira, editat per Rúbrica Editorial, va omplir de gom a gom un revitalitzat cafè restaurant de l’ateneu de llibertat, cultura i país, que és com han subtitulat l’obra que recull una investigació històrica singular. Els orígens del Centre es remunten al 1865, però fou espoliat el 1939, tan aviat com l’exèrcit franquista (los Nacionales) van arribar amb les seves tanquetes a la vila de les termes romanes. És fàcil imaginar l’entrada en el mateix recinte on es presentava el llibre dels soldats marroquins de l’exercit regular i els falangistes que els precedien. L’ateneu era de tendència republicana progressista i durant la guerra se n’apropiaren les patrulles de control antifeixista, que van assassinar dos socis del centre.

Resultà que el que havia acollit el republicanisme anticlerical fou espoliat per convertir-se en un casal catequístic a prop de quatre dècades. La presó i l’exili fou el càstig dels socis més destacats, mentre la sospita planava sobre tots els altres. Res de nou; passa a Caldes el mateix de tot arreu. Els feixistes foren implacables en la repressió del rogerio. A cap altre país d’Europa una dictadura durà quatre dècades, llevat la Unió Soviètica, i quaranta anys són més que suficients perquè els enemics de la cultura i el progrés esclafin qualsevol bri de llibertat que els faci renéixer.

He tingut la fortuna de viure a prop aquesta història del Centre de Caldes, que l’Amàlia Bosch acaba d’analitzar amb rigor i minuciositat, seguint les maneres que aconsellava Pierre Vilar, entrant profundament en la realitat que no és precisament la història que escriuen els vencedors. Però també vaig tenir de ser testimoni privilegiat del final de l’opressió cultural de l’oligarquia i del ressorgir d’un potent teixit associatiu que va  resistir en somort sota les aparents cendres dels temps de silenci. De seguida que els nacionals arribaven a cada poble casinos populars i ateneus eren ocupats militarment i, a continuació, en les millors situacions designaven juntes directives compostes per persones addictes al nou règim. Però, generalment, passaven a ser les seus socials dels organismes del nou règim. Falange, Front de Joventuts, Secció Femenina de les FET y JONS, Auxilio Social, quan no passaven a ser magatzems o quarters dels cossos de seguretat i del propi exèrcit. Una altra qüestió era la descatalanització. En el recorregut que vaig fer visitant-los i censant-los a principis dels anys 80 per Catalunya, encara em vaig trobar vestigis dels noms franquistes. Jo tenia present el Café Español a la façana de l’antic Centre Autonomista de la plaça de la Vila del Prat. Centro Nacional, Casino Nacional..., entre d’altres,  van ser denominacions franquistes d’entitats senyeres. Moltes biblioteques van ser espoliades, locals subhastats a preu de ganga entre beneficiaris addictes... Ateneus com el d’Esparraguera o la Federació Obrera de Molins de Rei, mai foren tornats als seus autèntics propietaris, que ni es van atrevir a reclamar-los en molts anys.

Tot aquell seguit de situacions em van inspirar l’obra de teatre “Café Nacional” estrenada pel grup escènic de l’Aliança del Poble Nou, després de representar un acte curt de l’obra titulat “El dia que van entrar els nacionals” durant la Festa de l’Associacionisme que organitzava la Federació d’Ateneus de Catalunya a Sitges. Després l’escenificà el grup Margarida Xirgu de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, que precisament havia estat ocupat per la Falange.
L’obra era en si mateixa un homenatge a les víctimes d’aquella repressió cultural de la qual  van sobreviure les 428 societats que foren censades el 1981. En el congrés celebrat en el Centre de Lectura de Reus l’any següent,  adoptaren unànimement el mot ateneu com a definició col·lectiva. Molts altres ateneus varen desaparèixer en el transcurs de la Guerra Civil, però cal saber que,  quasi la meitat dels que vam censar, els referen sobre les bases del passat durant la mateixa autarquia, com ja havia passat en la dictadura del general Primo de Rivera que, malgrat el seu anticatalanisme, no va poder evitar el naixement de nous ateneus. Així era de potent la tradició ateneística a Catalunya; es pot ben dir que forma part de la nostra identitat nacional i constitueix el fonament del nostre model de convivència.

La presentació del llibre en el cafè del Centre de Caldes amb l’editor Ramon Vilageliu, animant i moderant alhora la conversa, tan l’autora com el president del Centre, Jaume Pieres, ens van anar desgranant la complicada supervivència de l’entitat. L’Amàlia Bosch ha tingut d’omplir quaranta anys de silenci i d’audàcia per part de tres socis que mantenien viu l’ateneu en el registre de la propietat. Encara hi hagué sort que els beneficiaris parroquials del local no resolguessin jurídicament l’espoli, confiant en desmesura en el poder del nacionalcatolicisme per mantenir la situació eternament, Quan en arribar la democràcia el capellà acudí a les autoritats eclesiàstiques del bisbat per consultar sobre que tocava fer amb el Centre. La resposta del bisbe fou contundent: calia tornar-lo als seus legítims propietaris, que ja recollien signatures per exigir la devolució. Es va produir l’acord entre parròquia, ajuntament i societat, que ha permès la revitalització del Centre Democràtic  i Progressista, que ara ha possibilitat la reconstrucció de la memòria. Era per això que la presentació del llibre va ser una autèntica festa. La gent era conscient que Caldes havia recobrat una de les seves institucions, que ara precisament commemora un segle i mig de vida amb un forat de quatre dècades. Ningú es podia imaginar aquell dia de l’hivern de 1939, quan la Guerra Civil s’estava acabant i el piquet de soldats de l’exercit franquista van ocupar el Centre amb el “rojos, separatistes y masones”  per endavant, que el Centre seguiria viu tres quarts de segle després.
  



Comentaris

#3
9 d'abril de 2017, 14.41 h

Benvolgut amic Pere Baltà,
Com sempre, suma cum laude el teu escrit titulat" El dia que varen entrar els Nacionals a Caldes de Montbui " La dissecció tan acurada que fas dels fets succeïts en aquest indret en aquelles calendes d'infaust record, palesen sense cap gènere de dubte el capteniment que mostraren els addictes al "nou règim"


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

#2
7 d'abril de 2017, 19.52 h



Benvolgut Carles!

De primer, presentar els meus respectes vers vos. Aquest llibre que hem publicat, serveix perquè passin coses bones, com la vostra consulta! Cal dir que d'arxius de premsa, i d'altres, el Centre li han estat aniquilats, hem hagut de treballar en pèssimes condicions tot refent el poc material deixat pels del règim. Ens costa d'identificar si podríem trobar escrits del seu pare... per altra banda, si que tenim referenciades persones com l'Andreu Canals -President del C... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

#1
7 d'abril de 2017, 14.19 h

Sóc fill d'en Pedro Ráfales Pinós. El meu pare va militar com a anarquista a Caldes de Montbui. Treballava a can Beltran la fabrica de blondes que hi va haver abans de la guerra. Sé que va fer molts articles escrits, potser algun en el diari o la revista del Centre. Voldria saber també si es conserva algun. Va ser amic d'en Carles Canals, que va morir al front de Madrid. Per això porto el seu nom. També va ser amic de l'Andreu Canals, ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: