Qui no recorda el general Franco acusant la francmaçoneria com a responsable de tot tipus de conspiracions contra el seu règim autoritari? La fixació del dictador feixista contra els maçons fou una constant des dels mateixos inicis del règim. Just conquerir el poder (1940), Franco crea la Llei per la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, de la qual se’n deriva el Tribunal Especial per la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, vigent fins a 1963. I malgrat que formalment aquest any desaparegué un tribunal específic per combatre els maçons, el règim no abandona el pensament que els maçons eren un col·lectiu digne de ser perseguit i combatut. Així ho demostra la seva legalització tardana (1979), posterior a les eleccions constituents de 1977 i les ja ordinàries de 1979.
Passats 40 anys des de la dissolució del règim franquista, el Gran Orient de Catalunya vol reviure la difícil relació entre la maçoneria i el franquisme. Com visqueren els maçons aquesta etapa dramàtica de la història espanyola? Quins valors defensaven? En què va consistir la seva persecució? Dijous 9, l’historiador i politòleg figuerenc Albert Testart es desplaçarà a l’Ateneu Popular de Ponent (Carrer Pau Claris, 10, Lleida) per respondre preguntes com aquestes. La xerrada La Maçoneria i el franquisme (19:30h) aprofundirà en les vicissituds de la francmaçoneria durant la dictadura. Testart ha acreditat el seu coneixement sobre la maçoneria catalana, i especialment la de les comarques gironines, en múltiples taules rodones, conferències i cursos impartits els darrers anys.
Dues setmanes més tard (23 de febrer), l’Ateneu Popular de Ponent tornarà a acollir una altra conferència organitzada pel Gran Orient de Catalunya. En aquesta ocasió, el convidat il·lustre serà Antoni Castillo, Passat Gran Mestre del GOC. La Francmaçoneria: una escola de ciutadania pivotarà sobre els ideals constitutius de la maçoneria. En aquest article publicat a Tornaveu, Castillo recorda que, des del segle XVIII a ençà, la maçoneria ha associat la defensa de la llibertat a dos valors irrenunciables: laïcitat i democràcia.
Des d’aquesta perspectiva, la intervenció de Castillo ajudarà a entendre millor el rerefons ideològic que s’amagava rere la persecució de la francmaçoneria. Sabent que els valors defensats pels maçons es basteixen sobre la tradició il·lustrada, que troba en l’escepticisme i el diàleg dos eixos fonamentals, entendrem perquè foren tant durament perseguits pel règim franquista. Un sistema polític construït sobre la repressió i dogmatisme no volia tolerar un col·lectiu que precisament advocava per la lliure defensa de les idees com a motor central de la seva acció.
