L’exposició Arquitectura tradicional i paisatge, promoguda per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), vol desmuntar els tòpics que ens inunden quan parlem sobre arquitectura tradicional. Un d’ells afirma que la fesomia de les cases rurals ve determinada pels paisatges del territori on s’inscriuen. També és comú pensar que les construccions medievals estan desproveïdes de qualsevol valor simbòlic o estètic, i que el seu ús únicament era funcional. En consonància, es considera que els professionals de l’arquitectura no apareixen fins al segle XX, o bé són contractats exclusivament per les classes benestants.
Res més lluny de la veritat. Ferran Estrada, cap d’estudis del grau d’Antropologia de la UB i comissari de l’exposició, apunta que també existien professionals capaços d’imprimir el seu segell personal en la seva trajectòria. Per demostrar-ho, ha preparat cinc mostres d’arquitectura típica catalana, relatives a diferents paisatges de casa (muntanya, mas, terres de secà, masos i planes de rec), que si bé no tenen una voluntat exhaustiva, sí que poden demostrar la riquesa i singularitat de les construccions arreu del país. La conclusió que se’n dedueix és clara: “Abans pensàvem que l’arquitectura no formava part del paisatge; ara pensem que sí que hi està integrada; hem de fer un pas més i comprendre que és una forma de paisatge”.
Una filosofia que casa molt bé amb les polítiques promogudes per la nova gestió integral del patrimoni, apareguda els anys 80, que contemplen la natura i l’arquitectura com una unitat conceptual. En aquesta línia, l’exposició invita a la reflexió sobre la preservació dels masos, llogarets, cases, masies, barraques, etcètera. Quines construccions mereixen ser catalogades com a patrimoni i, en conseqüència, ser salvaguardades? Com es rehabilita l’arquitectura tradicional sense fossilitzar-la ni desvirtuar la seva essència? Què podem aprendre les generacions actuals sobre la logística i distribució dels catalans que ens han precedit?
Arquitectura tradicional i paisatge ha estat possible gràcies a la producció del Departament de Cultura i la col·laboració de múltiples entitats: l’Institut Ramon Muntaner, l’Obra Social “La Caixa”, l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, l’Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic, el Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA) i la Coordinadora per la Pedra Seca
L’exposició està essent albergada per cadascuna de les entitats integrades en l’OPEI. Fins al 16 de novembre la podeu visitar al Museu Marítim de Barcelona. Fins al 30 d’octubre de 2017, seguirà en itinerància. Si no podeu adreçar-vos a cap de les seus on passejarà la mostra, podeu visitar-la digitalment seguint aquest enllaç.