Enric Saurí i Marta Rovira, autors de l'estudi premiat amb la 1a beca de l'Ens


Entrevistes


20/1/2016

Enric Saurí: “Encara no hi ha un discurs ben travat per atraure nouvinguts"

Enric Saurí i Marta Rovira, autors de l'estudi premiat amb la 1a beca de l'Ens

etiqueta Ens de lAssociacionisme Cultural Català, integració, Som Cultura Popular





Els sociòlegs Enric Saurí i Marta Rovira són autors de l’estudi Diversitat i integració en l’associacionisme cultural, dut a terme com a primera Beca d’Estudis sobre l’associacionisme cultural català atorgada per l’ENS. Tornaveu en parla amb Enric Saurí, sociòleg de la UAB que desenvolupa la seva activitat investigadora en diversos camps de sociologia de l'educació, la cultura, la joventut i les identitats on està realitzant diferents recerques sobre la llengua.
 
Quina és la hipòtesi de partida de la investigació Diversitat i integració en l’associacionisme cultural que han dut a terme la sociòloga Marta Rovira i vostè mateix?
Partíem de la hipòtesi que la participació dels nouvinguts en l’associacionisme té un efecte integrador i creador de ciutadania. A partir de la documentació i estudis previs que havíem anat fent al llarg d’aquests anys, érem conscients del potencial integrador que té el tercer sector cultural. És a dir, la lògica de xarxes que planteja aquest associacionisme cultural, que de fet, és un dels més potents que hi ha a Europa, molt vital, modernitzat i en constant dinàmica, permetia que molta gent que s’incorporava a aquest procés d’associacionisme cultural, acabés tenint lògiques d’ascens social i d’incorporació a la societat d’arribada, en aquest cas, Catalunya.
 
La hipòtesi de treball queda totalment validada?
La hipòtesi queda corroborada. Les persones procedents d’altres cultures i altres llengües que s’acaben incorporant a l’associacionisme cultural català, acaben tenint un rèdit de primer ordre, en el sentit de cohesió social, d’ajuda a adquirir ciutadania, però a la vegada és una gran eina per crear xarxa social, conèixer la llengua del país, entendre el país en què viuen, i finalment, en molts dels casos que s’acrediten, els ajuda a reposicionar-se social i econòmicament. L’associacionisme esdevé un espai en què les xarxes informals permeten que molta gent acabi trobant feina i fins i tot regularitzant la seva situació de residència, etc.
 
Però aquesta situació no està pas generalitzada, ni en l’associacionisme ni en els col·lectius de nouvinguts. Encara falta molta feina per fer?
Si bé l’estudi confirma les potencialitats positives de l’associacionisme, d’altra banda també posa sobre la taula les mancances que hi ha dins del propi món de l’associacionisme. Davant d’una situació on hi ha més d’un milió de persones provinents d’altres indrets del món, la presència de nouvinguts en aquestes associacions és molt escadussera.
 
Falta potser un treball d’aproximació als nouvinguts per part de les entitats, i també més implicació de les administracions públiques?
Efectivament. És evident que, com en tot procés social, hi intervenen moltes variables. Ens trobem que hi ha mancances o febleses dels diferents actors que intervenen en aquesta qüestió. Per una banda, ens trobem que les mateixes entitats de cultura popular no tenen encara ni les eines ni el discurs articulat de l’element beneficiós que pot implicar l’entrada de nouvinguts. Malgrat que es fan algunes iniciatives, com per exemple des del món casteller, que ha fet accions més potents i clares, el cert és que el món associatiu encara no té un discurs ben travat en relació a la importància d’incorporar aquesta població que ha arribat fa poc al nostre país.
També hi ha barreres de molts tipus. Quan una persona arriba a un país nou, té prou feina a adaptar-se a una nova vida i situar-se també emocionalment.
Sí, el fet que una persona sigui nouvinguda, implica que de moment té altres prioritats abans que entrar en una colla bastonera. Però per això cal teixir complicitats, per fer veure a les persones nouvingudes que implicar-se en el món associatiu és un element de rellançament personal. Cal veure quines polítiques s’articulen per aconseguir que aquestes persones s’acostin al moviment associatiu.
 
Quines fórmules d’acostament proposen vostès en l’estudi?
D’entrada, és prioritària la implicació de l’administració local, donat que és qui està a la primera trinxera de contacte amb aquests col·lectius. I això implica treballar d’una forma transversal, no només amb els primers serveis d’acollida, sinó també amb els serveis d’educació –entenem que una de les millors vies d’accés són els infants, però també a través de polítiques culturals–. Cal un treball transversal dels equips municipals per aconseguir arribar a aquests col·lectius. I hi ha també una altra pota, les entitats que treballen amb els col·lectius de nouvinguts, tot i que no podem pretendre que aquestes associacions siguin portaveus de tota una comunitat, perquè no és així.
També detectem que uns col·lectius molt importants són les entitats de mediació, com per exemple, Càrites, Creu Roja, escoles d’adults, el Consorci per a la Normalització Lingüística, que són un pont directe amb l’associacionisme cultural.
 
El contacte d’un nouvingut amb la cultura popular catalana és el resultat de diversos factors, aleshores?
Sí, i això fa que una persona decideixi apropar-s’hi o no, i això li sumem les recances per desconeixement cultural mutu. Això implica una feina proactiva per part de tothom. En aquest sentit, fèiem un toc d’alerta a les entitats de cultura popular, que no podien tenir les portes obertes i prou, s’ha de fer saber que tens les portes obertes. El que no podem pretendre és creure que els nouvinguts vindran només perquè posem uns cartells al carrer o fem una jornada castellera a la plaça del poble. Aquestes vies d’accés tradicionals no funciona. Funciona la lògica del boca-orella i de l’empatia, una manera molt més eficaç d’aconseguir integrar-los.
 
Enric Saurí i Marta Rovira presentaran els resultats del seu estudi dins el debat del Som Cultura Popular del dissabte 23 de gener a les 13:30h: La cultura popular i la integració. Moderat per Josep Fornés, antropòleg i director del Museu Etnològic de Barcelona i el Museu de Cultures del Món, el debat comptarà també amb la presència de Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel, i Vicenta Pallarès, presidenta de la Federació Catalana de Catifaires, que en la segona part de la trobada parlaran d’experiències pròpies i bones pràctiques d’acollida.
 
Gemma Aguilera

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: