La situació de València, del poble valencià, és paradoxal. És una de les zones més perjudicades per l’Estat espanyol a l’àmbit econòmic i de respecte cultural, i malgrat això, majoritàriament voten una elecció darrera l’altra els qui representen l’anorreament del País. És difícil d’entendre, i a més, sorprèn la manca de crítica i reflexió d’una part dels ciutadans que s’han empassat l’ham, d’origen desconegut, que els ha impregnat de la falsedat recurrent que tots els mals vénen de Catalunya. Mai el País del Nord ha tingut cap poder polític ni econòmic per incidir en negatiu sobre una part de la seva pròpia àrea cultural geogràfica i humana, amb la qual comparteix una mateixa cultura i llengua, que els catalans no tenen cap dificultat de sentir-les seves, tot i algunes diferències en matisos menors.
Mentre Catalunya els permet sumar cultura i economia dins el marc de l’àrea catalana i camí natural cap a Europa, com és el cas del projecte Ferrmed, tren de mercaderies, que de moment circula d’Alacant a centre Europa, part de la societat valenciana no veu d’on reben l’espoli econòmic i cultural. Des de l’Estat els ofereixen ser la playa de Madrid i aquesta oferta enverinada no els obra els ulls. I els fan el tren d’alta velocitat amb Madrid per fer-los esdevenir encara més en una província perifèrica i eviten una bona connexió amb Europa. I aquesta situació es va repetint, ara ja, de generació en generació. Una situació avorridora per uns catalans que desitgen la germanor amb el País Valencià, sense la més petita possibilitat d’intervenir en res, i als qui en tot cas només els resta somiar una col·laboració d’igual a igual. No es pot adduir cap exemple que desmenteixi la bona voluntat dels catalans vers els ciutadans del Sud.
Malgrat això, gran part dels valencians escolten els cants de sirena dels espanyols que els portaran, si no obren els ulls, finalment a perdre la seva genuïna personalitat i amb risc de sentir un cant del cigne anunciat. El perill de la seva pèrdua d’identitat és imminent en mans d’un Estat que no farà res per conservar l’especificitat dels valencians i si pot els farà esdevenir una terra desarrelada amb pèrdua de la seva antiga personalitat. Sense Estat propi o respectuós no hi ha cultura que pugui mantenir una llengua ni una personalitat diferenciada, i en especial quan, de manera encoberta i explícita, el govern espanyol està fruint en veure la despersonalització i divisió d’una part de la gent, que ha interioritzat el seus atacs. Per contra, una unió de ciutadans aplegats en una mateixa cultura de tota la franja mediterrània, és una unitat que no els agrada i que consideren una amenaça per una Espanya imperial i insensatament defensora d’unes essències foranes al territori valencià. Als qui encara no han estat sotmesos del tot se’ls esborra qualsevol signe que recordi peculiaritats no castellanes, cosa que promou accions agressives i maldestres. No s’adonen que l’Estat espanyol té com a objectiu la despersonalització de València i per això enalteix el folklore, bo en si mateix, per tapar altres elements més decisius com la llengua vertebradora i a la qual atempten constantment.
Davant aquesta situació repetida i observada durant dècades hom es pregunta per què els valencians no reaccionen quan veuen com el País cau de nivell en els camps de la cultura, economia, entre d’altres… i la resposta, que ha fet forat, no és altra que l’opressió continuada i enganyosa assenyalant enemics inexistents. Només hi ha esperança si les mateixes víctimes s’adonen del sentiment de poble i de la seva dignitat.
