|
Ha trigat a fer-se una valoració documentada de les colònies industrials que, a Catalunya, van esdevenir un fenomen, tant en l’ordre econòmic i social, com en el cultural, i un cas únic en el món pel seu nivell de concentració, bàsicament a les lleres del Llobregat i el Ter. Ha trigat aquesta valoració historicista, però cal reconèixer que l’exposició que ha promogut el Museu d’Història de Catalunya, amb la participació del Col·legi de Periodistes, és una gran aportació al coneixement d’una realitat que semblava relegada al testimoni d’alguna colònia conservada com a espai de la memòria històrica.
El recorregut per l’exposició ha fet reviure l’impacte de la Revolució Industrial sobre una societat catalana rural que, a través de la industrialització i la il·lustració, connectava amb una Europa que avançava amb grans passes cap al futur oblidant el país del sud dels Pirineus que pretenia viure de les rendes d’un imperi que s’esmicolava.
El recorregut exhaustiu pel segle i mig d’història de la gran concentració d’aquests nuclis industrials, alhora fàbrica i poble, ens permet penetrar en un microcosmos social perfectament definit i estructurat. L’organització jeràrquica no es limita a les estructures laborals, sinó que condiciona el mateix funcionament dels nuclis veïnals, entorn a la torre dels senyors, la casa del director, les dels encarregats i, finalment, les de les famílies que integraven l’escalafó social i laboral.
La productivitat era certament el centre que generava l’estructuració d’aquell univers en miniatura. Era necessari implantar un ordre social que portava a una estreta vinculació de la cèl·lula familiar a la fàbrica amb l’objectiu de treure el màxim rendiment de tots els integrants de la família. Els beneficis de la industrialització van arribar a les classes populars, però també els conflictes socials i la resposta intel·lectual que generava ideologies que denunciaven l’explotació.
Hem pogut visitar els carrers d’aquestes colònies, introduir-nos en les cases dels amos i dels treballadors, gaudir del coneixement dels costums, analitzar la incidència del model de societat que la burgesia introduí en el conjunt de Catalunya, viure a les places de les colònies analitzant el model de convivència, gaudir de les festes i de les tradicions, comprovar que, amb la indústria, també arribava la Il·lustració, la universalització de l’ensenyament, les corals claverianes, els ateneus i les associacions que generaven solucions a la problemàtica social. Hem vist la proximitat del poder econòmic i l’eclesiàstic d’aquella època generant paternalisme social. Hem vist créixer el país, fer-se Europa, allunyant-se del conjunt d’una Espanya oligàrquica i recelosa davant de qualsevol idea que ens arribés de l’altre costat dels Pirineus, una de les claus d’incomprensió de la societat espanyola davant d’una Catalunya que no vol perdre el tren de la història.
Hem vist el contrast entre una burgesia il·lustrada, que forma els fills dels obrers potser pensant que la seva preparació reportarà un rendiment més gran, i una oligarquia carpetovetònica, que prefereix una classe obrera analfabeta per a tenir-la sota control. No hi ha dubte que les colònies industrials han estat una de les claus del model social que s’ha configurat a Catalunya al llarg dels darrers dos segles. És possible que avui siguin un vestigi del passat que el Museu d’Història de Catalunya ha fet santament en recordar-nos amb la banda sonora dels Cors de Clavé, que també van contribuir al desenvolupament social i cultural de la societat que era fora de les parets que, d’una manera o d’una altra, encerclaven les colònies.
Finalment, ens preguntem si aquesta magnífica exposició no s’hauria de fixar permanentment en un espai –potser alguna de les colònies que ja serveixen de museu–, complementant-la amb el que calgui, per a fomentar un coneixement més bo d’una realitat social que es produí de manera insòlita a casa nostra.
|
