|
El núm. 126 de la revista L’Alguer, editat per l’Obra Cultural de l’Alguer, és com sempre ben interessant. Hi destacaríem sobretot un reportatge etnològic i un altre de literari.
En l’article “Los horts, los hortolans i la pomata de l’Alguer”, Àngel Scala ens explica com funcionava l’extensíssima horta que envoltava la vila marinera catalana de Sardenya. Si la cuina algueresa és una cuina abocada als productes de la mar, també és una cuina que gaudeix de l’excel·lència dels productes de la seva horta. En aquesta doble condició de vila pescadora i pa gesa, el fenomen de l’articulació de l’horta és interessantíssim, tot i que el desenvolupament urbanístic imparable n’hagi malmès la major part.
Les verdures que solien plantar eren —tal com els algueresos les anomenen— col, col-a-tronxo, col-a-fiori, carabassa, lletuga, fenoll, berginya, pebre dolç, pebre picant, bastonaga, viarave, nap, rave, poma de terra, cogombre, carxofa i, sobretot, pomata. Com que, de tomàquet, se’n feia molt, hagueren de pensar la manera d’aprofitar els excedents estacionals. En l’article s’explica detalladament el procés d’assecament dels tomàquets per a fer-ne conserva, que exportaven a la resta de Sardenya. En les èpoques de penúria, el tomàquet era el principal aliment per als minyons.
L’altre reportatge que volem destacar és sobre la festa d’atorgament del premi de poesia i prosa Rafael Sari, en la seva XXVIa edició. Aquest premi de poesia té dues modalitats: una de general i una altra per als alumnes de totes les escoles. En l’apartat de les escoles, la jove Estefania Apeddu va guanyar el primer premi de prosa amb La veu nel silenci i el de poesia Anna Cinzia Paolucci amb La casa dins la boira. Cal esmentar també els premis als escriptors consagrats Antoni Canu pel poema Só entrat i Àngel Scala per la narració Les persones que parlaven amb les ànimes.
Més enllà dels resultats, cal valorar la feina que fa l’Obra Cultural de l’Alguer convocant aquests premis i aquesta festa literària, que obren les portes als alumnes d’ensenyament secundari perquè s’assagin i facin del català, en la varietat algueresa, la seva llengua de creació literària.
|
