|
Una exposició insòlita porta gairebé dos anys sorprenent els visitants de la capital de la vall de Camprodon. Es tracta d’una exposició permanent del material abandonat a la vall per les tropes republicanes en l’èxode cap a França, el febrer de 1939. Cal saber que va ser aquesta vall el darrer reducte de l’exèrcit republicà en territori català. Més de vint mil soldats s’hi van concentrar immersos en el dubte de resistir o marxar cap a l’exili en un hivern inhòspit, tant per una climatologia hostil que va fer èpic el camí cap a França per uns Pirineus nevats, que amagaven tots els senders per on van circular civils i militars absolutament desmoralitzats.
Les muntanyes de Camprodon van omplir-se dels objectes que va ser necessari abandonar si es volia prosseguir el camí i, en els seus barrancs, si van despenyar vehicles i armaments que les autoritats franceses no permetien que passessin la frontera. El que els visitants podran trobar a l’exposició de la Retirada, als baixos d’un edifici noble del carrer València, número 56, de Camprodon, és ni més ni menys que les restes de l’armament que els militars republicans abandonaven en retirar-se. Dos camprodonins que l’encert de la seva iniciativa ha fet il·lustres, Alexandre Quadrado i Lluís Bassaganya, van entendre el valor històric de les troballes que anaven fent a les muntanyes, sovint corrent el risc de ser víctimes d’una explosió, i, pas a pas, a mida que al llarg de vint anys anaven fent una important col·lecció de material de guerra, van decidir que tot aquell material podia mostrar-se en públic des d’un posicionament pacifista, una proposta de “Perquè mai més no torni a passar”.
Milers de persones han passat per Cal Quadrado, antiga residència de la família Campa. Hi han entrat atrets pel reclam d’una bandera republicana amb la inscripció “La Retirada. Febrer 1939. Vall de Camprodon”. A dins, el contrast de símbols fa neutral l’exposició. Sobretot els caps de setmanes el local sempre es ple de gent. No sé quants milers de persones hi deuen haver passat, la gran majoria hi ha arribat impulsats pel consell d’algun amic “Si vas a Camprodon, no t’ho perdis!”. Sorprenen les col·leccions d’armes i atuells de guerra que s’exposen, la premsa que explicava el curs de la guerra, l’arribada dels ‘nacionals’ a Camprodon, no hi falten els mitjans de transport de l’època... Després de tants milers de visitants s’ha produït un espectacle inesperat en la lectura del llibre de signatures on les expressions dels visitants son dignes de ser analitzades atentament, però molt clarament son una demostració de com els promotors de l’exposició han encertat el to de la neutralitat, la manera de mirar el passat perquè serveixi de lliçó per a construir un futur en pau.
Potser aquest ha estat el gran encert d’aquests dos muntanyencs (Qui no ho és a Camprodon!) que van convertir la troballa de vestigis d’una guerra difícil d’oblidar en una oferta atractiva per a anar a passar un cap de setmana a la seva vall. Ho van fer tots sols fins que l’èxit aconseguí el suport de l’ajuntament i de les institucions de la Vall –també hi col·laborà l’Ens de Comunicació Associativa- per a celebrar el setantè aniversari del final de la guerra. Va ser una festa respectuosa amb les tristeses col·lectives de l’esdeveniment, desfilades als carrers amb disfresses d’ex combatents, discursos al Coll d’Ares el port que marcava l’accés als territori fiancés... Al teatre del Casal Camprodoní, la Banda de la Federació Catalana de Societats Musicals, dirigida ni més ni menys que pel director de la Banda Municipal de Barcelona, Josep Mut, hi estrenà Himnes de guerra per un somni de pau que va escriure expressament per a la commemoració.
No deixeu de visitar l’exposició de la Retirada, de la qual podreu fer un tast entrant a Internet. Quan hi aneu, podreu adquirir el CD dels actes commemoratius i col·laborar així amb l’esforç realitzat d’una manera absolutament altruista. L’aventura d’aquests dos populars camprodonins, l’Âlex i en Lluís -a què també han incorporat Cristòfol Bartre, un català de l’altre costat dels Pirineus-, ha superat l’exposició de les troballes i els ha convertit en estudiosos de la realitat insòlita de la Guerra Civil en els paratges pirinencs que van ser el darrer reducte de l’exèrcit republicà a Catalunya, la discreta residència del mateix Negrín, el camí de pas del mític Joan Sabater a la postguerra... Han divulgat imatges positives com pot ser la Maternitat d’Elna i han donat el pas des de l’esforç individual a la iniciativa col·lectiva, amb la constitució de l’associació Centre d’Estudis La Retirada-Camprodon, des de la qual podran seguir fent un bon servei a la seva vila, al seu país i a la pau que -després de visitar l’exposició- tots desitgem.
Pere Baltà
|
