|
Aquesta vegada tindrem dues campanyes electorals sumades: la del Barça i la del Parlament de Catalunya. Quins efectes pot tenir això?
Segurament confusió. El Barça, ja ho sabem, és més que un club. Té al darrere molta gent que se sent barcelonista i possiblement no tan catalana. Hi ha gent del Barça, com el mateix Zapatero, que no donen ni un duro per a la nació catalana. Un club esportiu, tot i ser fora de mida i tenir un caràcter determinat, no ha de representar Catalunya. Volem un país que aglutini tothom. A mi, per exemple, el futbol no m’interessa, però sí que m’agrada que el Barça vagi al davant. Amb tot no vull que se’m confongui amb el Barça.
Catalunya mereix tenir al capdavant gent que no estigui únicament lligada a l’esport. L’esport ha perdut el seu caràcter de gaudi i s’ha convertit descaradament en un gran negoci que obliga, vulguis que no, a estar-ne al cas. Aquesta ocupació dels espais informatius és a costa d’alguns altres temes que també interessen, però que no tenen lloc en els mitjans perquè simplement, o no tan simplement, no mouen diners.
S’ha d’elevar la cultura i cal que ens adonem que no tot s’acaba amb els esports professionals, tan ben pagats, i que hi ha vida més enllà d’ells, i vida bona, com diria la filòsofa de la Universitat de Barcelona Begoña Roman. Vida que ens interessa i dins la qual també cap el futbol. Hem de poder contemplar la vida sencera, no solament una part, la més ‘divertida’ la que no compromet personalment, sinó com a espectacle. Ens ha d’interessar, amb sentit polític, tota vida i tota la vida. I, si hi ha eleccions a Catalunya, ens cal elegir persones que vegin més enllà d’un club de futbol. Sense obviar-lo, és clar.
Sortosament tenim una gran quantitat d’associacions de tot tipus que aglutinen molta gent al voltant d’un ideal pel qual treballen intensament de manera gratuïta: la música, la cultura, l’esport, les festes majors i tota mena d’interessos són objecte de múltiples entitats escampades pel territori. Treballem per ajudar-les a créixer!
|
