Donar-se d’alta   

Edicions anteriors

logolateralfort1

Núm. 12 (1 -14 de juny del 2010)

Recomaneu-ho a un amic!


www.tornaveu.cat

Redacció:
 Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
 08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat

Consell editorial: Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover i Joan Maluquer

line

SUMARI

Editorial: Hi ha una Catalunya
que potser no existeix


Entrevista:
Jordi Núñez, president de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires:
«Cal ensenyar, divulgar i conservar la particularitat cultural dels esbarts»

Tribuna:Hinojosa_w2
Rafael Hinojosa

ZP congela     
les pensions

 
Articles:
Reflexions d’una visita a Occitània
Joan Maluquer i Ferrer

Els fets del Palau
Enric Cirici

Patrícia Gabancho, Oriol Amorós i els reptes de la nova immigració,
Marianela Adolfo

S’ha dit...
Josep Espar i Ticó: «Avui Maragall no diria allò d’“Escolta, Espanya!”»

Revistes:
22 anys de «L’Alguer» amb Joan Ibba al front

Exposicions:
«La Nova Cançó. La veu d’un poble»

Referents:
X Trobada de Forjadors d’Alpens 


NOTICIARI


33 Tamborinada al Parc de la Ciutadella de Barcelona

Els castells presents a l’expo Xangai 2010

Actuació de la Banda Simfònica de la Federació Catalana de Societats Musicals

Pessebrisme i educació ambiental

"Cap d’any a Tossa", de Sigfrid Galvany, escollida Sardana de l’Any 2009

Torna el programa de Ràdio “Fes ta Festa”, ara per Internet

Trenta colles castelleres de tota Catalunya fan tallers per tal d’integrar immigrants

La Federació de Cors de Clavé Catalunya Nord concentra 600 cantaires
 

REVISTES

22 anys de L’Alguer amb Joan Ibba

Alguer_w

Ens arriba la darrera edició de L’Alguer, la 127, amb la notícia que Joan Ibba deixa la direcció després de vint-i-dos anys d’exercir-la en una notable tasca de continuïtat i de qualitat en els continguts de la publicació que fundà amb Vito Loi, Antoni Peana i Carles Sechi. La revista és una plataforma que ha possibilitat l’impuls de la catalanitat de l’enclavament de l’illa de Sardenya, un espai de trobada del pensament alguerès, sard i català. Del text editorial que signa el mateix Ibba, fent un minuciós repàs d’una trajectòria en què ha gaudit de nombrosos i magnífics col·laboradors, s’intueix la continuïtat de la publicació que va néixer el 1988.

L'Alguer_revista2L’anàlisi dels continguts s’inicia amb un article d’Antoni Nughes, cap de redacció, sobre l’antologia de la cançó algueresa a cura de Ciro Fadda, en opinió de Nughes «un treball de gran valor en l’àmbit de la documentació, de la tutela i de la conservació del tresor musical popular». Camila Pons escriu sobre l’oportunitat d’una transmissió televisiva de SAT2000 que va recollir la tradició i l’esperit de Nadal a l’Alguer. El fet va fer opinar a la professora Patrizia Bertini que «totes les varietats lingüístiques presents en el territori italià han sempre i per sèculs pacíficament convivit amb l’italià i per això no és el cas, i fóra del tot il·lògic i anacronístic, posar-les una contra l’altra com, avui,
de qualqui part s’està temptant de fer».

Anunciat des de la portada de la revista, un documentat informe d’Alessandra Derriu convida a passejar-se pels segles XVI i XVIII entorn d’un procés per superstició i sortilegis a l’Alguer celebrat el 1735. Miquel Fort explica la tasca de l’Institut d’Estudis Catalans a l’Alguer des que, en ocasió del noranta aniversari de la fundació, obrí relació amb la comunitat catalana algueresa i, el mateix Fort, divulga el poemari d’Antoni Ballero de Candia. Antoni Torre publica un estudi sobre l’avifauna de les zones humides de l’Alguer. Vito Loy desenvolupa la seva secció «Maneres de Diure», que ajuda a fixar i entendre l’alguerès. Eloi Miralles, president d’Amics de l’Alguer a Barcelona, explica la designació de l’IPECC de deu catalanòfils de fora dels Països Catalans per al Premi Batista i Roca, entre els quals la revista destaca Franco Serio, director de l’Azienda Autonoma di Sogiorno e Turismo de l’Alguer. Joan Ibba recull la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona a Pere Català i Roca, de qui, després de destacar la seva passió per l’Alguer, recalca: «Pere era un home bo, esplèndid, de sentiments nobles, correcte» que va començar a estimar la ciutat catalana de Sardenya després de llegir Un poble català d’Itàlia: l’Alguer.
 

PROPOSTES CULTURALS
 



LadonadesantPere_w

Lectura: La dona de Sant Pere i altres oblits de l’Església. Fragmenta Editorial.



expo_masies_w

Exposició:
Les masies, factor d’identitat