|
Ens arriba la darrera edició de L’Alguer, la 127, amb la notícia que Joan Ibba deixa la direcció després de vint-i-dos anys d’exercir-la en una notable tasca de continuïtat i de qualitat en els continguts de la publicació que fundà amb Vito Loi, Antoni Peana i Carles Sechi. La revista és una plataforma que ha possibilitat l’impuls de la catalanitat de l’enclavament de l’illa de Sardenya, un espai de trobada del pensament alguerès, sard i català. Del text editorial que signa el mateix Ibba, fent un minuciós repàs d’una trajectòria en què ha gaudit de nombrosos i magnífics col·laboradors, s’intueix la continuïtat de la publicació que va néixer el 1988.
 L’anàlisi dels continguts s’inicia amb un article d’Antoni Nughes, cap de redacció, sobre l’antologia de la cançó algueresa a cura de Ciro Fadda, en opinió de Nughes «un treball de gran valor en l’àmbit de la documentació, de la tutela i de la conservació del tresor musical popular». Camila Pons escriu sobre l’oportunitat d’una transmissió televisiva de SAT2000 que va recollir la tradició i l’esperit de Nadal a l’Alguer. El fet va fer opinar a la professora Patrizia Bertini que «totes les varietats lingüístiques presents en el territori italià han sempre i per sèculs pacíficament convivit amb l’italià i per això no és el cas, i fóra del tot il·lògic i anacronístic, posar-les una contra l’altra com, avui,
de qualqui part s’està temptant de fer».
Anunciat des de la portada de la revista, un documentat informe d’Alessandra Derriu convida a passejar-se pels segles XVI i XVIII entorn d’un procés per superstició i sortilegis a l’Alguer celebrat el 1735. Miquel Fort explica la tasca de l’Institut d’Estudis Catalans a l’Alguer des que, en ocasió del noranta aniversari de la fundació, obrí relació amb la comunitat catalana algueresa i, el mateix Fort, divulga el poemari d’Antoni Ballero de Candia. Antoni Torre publica un estudi sobre l’avifauna de les zones humides de l’Alguer. Vito Loy desenvolupa la seva secció «Maneres de Diure», que ajuda a fixar i entendre l’alguerès. Eloi Miralles, president d’Amics de l’Alguer a Barcelona, explica la designació de l’IPECC de deu catalanòfils de fora dels Països Catalans per al Premi Batista i Roca, entre els quals la revista destaca Franco Serio, director de l’Azienda Autonoma di Sogiorno e Turismo de l’Alguer. Joan Ibba recull la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona a Pere Català i Roca, de qui, després de destacar la seva passió per l’Alguer, recalca: «Pere era un home bo, esplèndid, de sentiments nobles, correcte» que va començar a estimar la ciutat catalana de Sardenya després de llegir Un poble català d’Itàlia: l’Alguer.
|
